UNA ULLADA A MAUTHAUSEN

Esquema de l'exposició sobre Mauthaussen al Museu del Vent. 2003

EL MUSEU DEL VENT
El Museu del Vent és una Organització No Governamental que, radicada a L'Aldea -Terres de l'Ebre-, es va constituir amb la voluntat de gestionar el patrimoni cultural associat tant al vent com a fenomen meteorològic com al vent entès com a metàfora (per exemple, metàfora de la llibertat, o també de tot allò sòlid que ha estat mogut o s'ha esvaït a l'aire).

Des d'un enfoc interdisciplinar a mig camí entre la geografia, l'antropologia i la història, el Museu del Vent fixa la seva activitat de recerca al voltant de 2 tòpics interelacionats: El moviment dins l'espai i el sentit de pertenència -o no- a un lloc. Per aquest mateix motiu, s'interessa especialment en la figura dels "desplaçats". Això és, de totes aquelles persones que, de manera voluntària, condicionada o forçada, han hagut de canviar -o estan canviant en aquests mateixos moments- la seva residència.

El Museu del Vent parteix de la constatació que les persones estan més o menys arrelades al territori on viuen. La gent té "arrels", però també "cames". En aquest sentit, les comunitats humanes s'han desplaçat per l'espai amb major o menor intensitat en el temps. No obstant, aquest procès de "gent-en-moviment" (ja sigui com a turistes, estudiants, homes de negocis, treballadors immigrants o refugiats polítics) s'ha accelerat des de finals del segle XX. I res fa dubtar que serà un dels principals reptes del nostre món contemporani.

Davant aquesta realitat, apareixen preguntes com: Com crea la gent-en-moviment el seu sentit de lloc ?  Com reconstrueix el seu sentit de família i pertenència ? Com recorden els llocs que han deixat endarrera ? O fins i tot, com i per què la gent que comparteix un mateix paissatge té diferents vies, a vegades oposades fins i tot violentament, per entendre el seu significat?...

Una mirada sobre Mauthausen
Per tal de poder començar a donar alguna resposta a aquestes preguntes, el Museu del Vent va considerar oportú fixar la seva mirada sobre Mauthausen, el camp de concentració nazi que es va convertir en l'infern per als republicans espanyols que hi van deportar a partir de 1939 fins el seu alliberament el 1945. El Museu del vent va obrir el passat divendres 16 de maig -en el context del Dia Internacional dels Museus- amb una exposició sobre Mauthausen no nomès com un reconeixement cap a les persones que ens han precedit en la defensa de la nostra cultura democràtica. A través d'aquesta exposició, produïda pel Museu d'Història de Catalunya i amb una museografia pròpia, el Museu del Vent podia centrar-se en les interconnexions que es creen entre les persones i els ambients que les envolten i fixar-se especialment en la formació de la identitat espacial i de la ucronia de les persones que han hagut de desplaçar-se en un món turbulent.

Per aquest motiu, les 58 sel·leccions fotogràfiques de l'exposició amb que obre el Museu del vent no són únicament una crònica gràfica de la construcció dels camps, el món dels SS, el treball forçat, la mort... i l'alliberament i el retorn dels deportats. No és nomès la descripció del brutal sistema d'explotació i extermini planificat d'unes minories ètniques o polítiques (jueus, eslaus, comunistes o homosexuals) que va dissenyar el règim nazi.

"Mauthausen, Crònica Gràfica" no és simplement una presentació de la història d'unes víctimes i d'uns botxins. És, abans que res, la narració de la resistència d'uns homes de carn i ossos sota una opressió extrema. La resistència i organització que van protagonitzar la cadena de republicans deportats a Mauthausen, i que anava des dels fotògrafs Francesc Boix i el tortosí Antoni García dins l'Erkennungsdienst (Servei d'Identificació del camp) fins la senyora Poitner, per salvar uns negatius fotogràfics que es convertirien, més tard, en el testimoni irrefutable de la barbàrie nazi.

Sense l'esforç i risc combinat d'aquest homes i dones no nomès es van preservar les evidències incriminatòries que van cometre els comandaments nazis (Boix va ser l'únic espanyol que va participar en els judicis de Nuremberg) contra els republicans espanyols i catalans que hi van deixar la pell a Mauthausen. A través de l'exposició podem entendre que, més enllà de la seva dimensió com a documents històrics que poden transmetre informació i permeten il·lustrar i comprendre cers aspectes de la història de la deportació, les fotografies són una mirada. "Són la captació d un món tancat, el testimoni de la vida quotidiana. Són imatges que mostren una normalitat sense estridències: feines de construcció, visites d'alts jerarques del Reich, membres de les SS, "intents de fuga"... en resum, són una plasmació  èptica d' una vida i una mort uniformitzades." (*)

(*) Margarida Sala. "La Col·lecció de negatius del camp de concentració nazi de Mauthaussen". Papers del Museu d'Història de Catalunya. L Avenç. Número 6. Gener de 2003.